EMERGÈNCIES EN TRAUMATOLOGIA Les fractures, generalment, van acompanyades d'altres lesions en les parts toves circumdants, considerades complicacions, però en el sentit estricte de la paraula solem reservar el terme complicació per a certes condicions que són prou greus com per requerir tractament immediat, urgent, i afectar seriosament el pronòstic de la lesió. En alguns casos, la complicació pot tenir més importància que la fractura en si, i afectarà el tractament i pronòstic de la lesió. A més, poden existir altres fractures (polifracturat) o lesions en altres òrgans i regions del cos (politraumatitzat). Ampul·les de fractura Una ampul·la pot complicar les fractures de manera severa o moderada, especialment a l'avantbraç, el canell, la cama i el turmell. Aquesta lesió es produeix com a resultat de l'edema, i sempre va associada amb una circulació defectuosa. Clínicament, es pot detectar molt aviat, 12 hores després de la fractura, o tan tard com 2 setmanes després del trauma inicial. En algunes fractures greus, especialment al voltant del colze i el turmell, l'augment del volum pot ser tan gran com per dificultar la circulació i constituir un factor dominant en la lesió. Això pot ocasionar la formació de grans flictenes en la pell, que...

Fractures de clavícula En el nounat, la fractura obstètrica més freqüent és la de clavícula. Es produeix sobretot en parts de nens amb molt de pes i en els quals es requereix l’ús del fòrceps. Aquestes fractures consoliden amb una gran rapidesa, en 10-12 dies, ja que tenen un gran call, i posteriorment es remodelen fins al punt que amb el temps formaran una clavícula totalment normal. El tractament consisteix a evitar de la millor manera possible el dolor. Només cal immobilitzar el membre del costat afectat subjectant la màniga de la camisa a la camisa. Si sostenim el nen amb cura permet poder-lo banyar, cosa que no és possible amb un Velpeau (fig. 1). Figura 1. Fractura de clavícula Com a premissa, en el nen el tractament quirúrgic de les fractures de clavícula és excepcional. Per a menors de 6 anys, la immobilització amb embenat de Velpeau és suficient, encara que es desplaci. En més grans de 6 anys la reducció és necessària si hi ha molt desplaçament o superposició, i el mètode més utilitzat és l'embenat de vuit. Fractures a l’húmer Les fractures de l’extremitat proximal són metafisials i més freqüents que la epifisiòlisi. E. Guaza les classifica...

Fractures de maluc i pelvis Són relativament estranyes en nens i generalment estan associades a traumatismes d’alta energia (caigudes violentes o accidents de trànsit). La severitat de les fractures pèlviques està en relació amb les lesions viscerals associades i la potencial inestabilitat hemodinàmica a causa d’un sagnat significatiu en una àrea de grans vasos. Des del punt de vista ortopèdic convé determinar, normalment amb un estudi de tomografia computada, la inestabilitat de l’anella pèlvica i tractar la fractura quirúrgicament mitjançant la reducció i la fixació interna o amb l’ús d’un fixador extern adaptat a l’anatomia pèlvica. Encara que no correspon específicament a la patologia traumàtica, és obligat descartar en l’adolescent un despreniment epifisial o epifisiòlisi del cap femoral, sovint precedit d’un traumatisme lleu, però més sovint sense aquest antecedent. És una condició de diagnòstic urgent i tractament quirúrgic en tots els casos. La relativa raresa d’aquesta patologia i la clínica evasiva que presenta (molt sovint, amb dolor referit al genoll i la cuixa) fan que aquest diagnòstic s’endarrereixi i l’evolució natural de la lesió acabi comprometent definitivament la funció articular. Per tant, sempre cal recordar la necessitat d'explorar la mobilitat del maluc en qualsevol adolescent que es presenti amb dolor...

Fractura de clavícula Les fractures de clavícula solen produir-se en pacients joves a causa d’activitats esportives o accidents de trànsit. També es pot presentar en nens, en lactants, i en nounats a causa de maniobres obstètriques. El tractament més comú és el tractament conservador o no quirúrgic, generalment mitjançant un cabestrell o un altre sistema d’immobilització. El vostre traumatòleg us informarà en cas que calgui fer una intervenció en la vostra fractura de clavícula, que es realitzaria reduint la fractura i col·locant una placa amb cargols que n’asseguri la reducció fins que es consolidi. A través de controls clinicoradiològics, el vostre traumatòleg podrà veure la fractura i informar-vos de com evoluciona fins que finalment es curi. Fractura del colze Les fractures de colze solen ser molt complexes, per això cal un gran coneixement en el maneig d’aquestes lesions, tant en infants com en adults. Fractura de colze en infants Les fractures de colze en infants (fractures supracondílies) poden tractar-se de manera conservadora (sense operar) sempre que no estiguin desplaçades, i s’optarà per l’opció quirúrgica en aquelles que estiguin desplaçades. El traumatòleg de guàrdia us informarà del tipus de fractura i del tractament més indicat. Quan es fa una intervenció, normalment...

Fractura de maluc En la majoria de casos, es tracta de pacients d’edat avançada. En aquests casos, el tractament adequat és el quirúrgic, ja sigui estabilitzant la fractura mitjançant claus o plaques i cargols, o substituint la part afectada del fèmur per una pròtesi. La fractura de maluc s’ha d’operar com abans millor una vegada s’hagi estabilitzat el pacient mèdicament i ja no existeixin riscos secundaris deguts a tractaments mèdics. Fractures (extens) Una fractura es defineix com el trencament d’un os degut a un traumatisme o força externa que sobrepassa la seva capacitat de resistència. La intensitat del traumatisme pot provocar la fractura d’un sol cop (caigudes, accidents de circulació, accidents esportius...) o a causa de la repetició del traumatisme quan aquest és de baixa energia (fractura per estrès). En altres ocasions, la fractura pot produir-se per traumatismes banals per la fragilitat intrínseca de l’os (fractures patològiques). Fractura bifocal de tíbia El tractament de les fractures es basa en dos procediments: (1) no operatoris o conservadors, mitjançant els quals es duen a terme maniobres externes per acomodar els desplaçaments ossis, i llavors s’apliquen aparells externs immobilitzadors com els motlles de guix, fèrules, embenats, o simplement repòs, i (2) tractaments quirúrgics,...

Artrosi L’artrosi és una malaltia que pot afectar qualsevol articulació del cos. A la mà, la seva localització més freqüent és a la base del dit polze (rizartrosi), tot i que també és molt habitual en les articulacions interfalàngiques distals. El tractament quirúrgic pot estar indicat quan no s’aconsegueix un bon control del dolor amb altres opcions terapèutiques o quan deriva d’una afectació funcional important. Artrosis de codo L’artrosi de colze pot aparèixer després d’un traumatisme o de causa degenerativa. La pèrdua de la funció normal del colze es reflecteix en una disminució del balanç articular. En el colze és especialment important aconseguir una bona funció sobretot en flexió, ja que la limitació en aquest moviment impedeix utilitzar la mà per a activitats de la vida diària, com ara menjar, rentar-se la cara, pentinar-se, etcètera. El procés degeneratiu del colze segueix un curs evolutiu. Segons la fase de degeneració articular en què us trobeu, el vostre especialista en cirurgia de colze us indicarà quin és el moment de dur a terme la intervenció i quina opció quirúrgica és més adequada per al vostre cas. De vegades, una pròtesi de qualsevol articulació pot necessitar un recanvi, i en aquest cas és...

Artritis L’artritis és un procés inflamatori d’una o més articulacions que generalment requereix la realització d’un estudi complet per obtenir un diagnòstic precís i adoptar un tractament adequat. Per aquest motiu, de vegades cal la col·laboració d’altres especialitats, com la reumatologia. La localització més habitual d’aquests processos en l’extremitat superior són les articulacions interfalàngiques dels dits.

Fractures La fractura més freqüent de l’extremitat superior és la de la part distal del radi en l’articulació del canell. Es tracta d’una fractura que pot alterar la integritat de l’articulació i que, cada cop més, es tendeix a tractar de manera quirúrgica. L’objectiu del tractament consisteix a recuperar i consolidar la forma del radi amb la finalitat de recuperar la màxima funcionalitat. En els casos en què el cartílag articular està afectat pel traç de la fractura, pot ser necessari utilitzar la tècnica artroscòpica afegida a la cirurgia convencional. Altres fractures prevalents de la mà són la de l’os escafoide, la del cinquè metacarpià i les de les falanges distals. Segons el patró de cada una d’aquestes fractures, cal valorar el tipus de tractament més adequat. És imprescindible fer un seguiment proper dels pacients durant les primeres quatre setmanes per controlar possibles desplaçaments.

Teràpia neural La teràpia neural és el tractament del sistema nerviós, especialment el sistema vegetatiu. Totes les parts del nostre cos i el nostre ésser estan relacionades entre si, ja que la ment, els òrgans i els teixits estan connectats a una mateixa xarxa nerviosa. El sistema nerviós vegetatiu regula les funcions d’òrgans i teixits, integrant-los en aquest tot i mantenint-los en el màxim equilibri possible. Forma part de tots els circuits reguladors de l’organisme (humorals, hormonals, neurals i cel·lulars), ja que intercanvia mediadors d’informació amb tots ells (neurotransmissors, neuropèptids, interleucines, neurohormones, citoquines), per la qual cosa podríem dir que tots aquests sistemes de regulació interconnectats són, en si mateixos, un de sol. Es troba present de manera majoritària en la pell, i per les seves múltiples connexions i les seves fibres i ganglis propis, regula i pren part en totes les funcions de l’organisme. Qualsevol irritació sobre aquesta xarxa nerviosa (cicatrius, infeccions, intervencions quirúrgiques, estrès emocional...) pot alterar el sistema neurovegetatiu i provocar l’aparició de símptomes diversos en qualsevol zona del cos. La teràpia neural pretén neutralitzar aquestes irritacions mitjançant injeccions en diferents punts segons la història clínica de cada persona. Aquesta neutralització s’aconsegueix aplicant un anestèsic local en...

Fractura de Cadera En la mayoría de casos se trata de pacientes de edad por lo que lo más conveniente es que puedan movilizarse de forma precoz. Para ello el tratamiento quirúrgico es de elección ya sea estabilizando la fractura mediante clavos o placas y tornillos o sustituyendo la parte afectada del fémur por una prótesis. La fractura de cadera se debe operar cuanto antes una vez estabilizado el paciente medicamente y no existan riesgos secundarios a tratamientos médicos.

Pròtesi de maluc Consisteix a substituir l’articulació del maluc per un implant. Hi ha diferents sistemes de fixació de la pròtesi a l’os del pacient i diferents parells de fricció (superfícies en contacte per al moviment). L’elecció de l’implant es fa en funció de cada tipus de pacient, però el que és més important és la col·locació correcta de la pròtesi. Pròtesi cimentada L’implant es fixa a l’os existent amb un material de fixació, un ciment especial (PMMA). Està indicat principalment en els pacients amb una mala qualitat òssia que pugui predir una falta d’integració d’un component no cimentat. A part de la qualitat de l’os, hi ha altres criteris per a la utilització d’aquests implants, segons la formació del cirurgià. Hi ha centres de gran prestigi mundial en què se cimenten la majoria dels implants, independentment de l’edat o de la qualitat òssia del pacient. Pròtesi no cimentada Es basa en un procés de fixació biològica; les pròtesis presenten una superfície porosa que permet que l’os creixi entre els porus i es mantingui l’estabilitat de l’implant. Molts implants tenen un recobriment amb components osteoconductors (hidroxiapatita) per afavorir la integració. Generalment cal un os de bona qualitat, tot i que...

Pròtesi de genoll Consisteix a substituir l’articulació del genoll per un implant o pròtesi. En la majoria dels casos, les pròtesis de genoll estan fixades a l’os del pacient mitjançant ciment (PMMA). Les pròtesis més freqüents són aquelles en què se substitueix el cartílag dels tres compartiments del genoll: fèmur, tíbia i ròtula. Hi ha pròtesis de genoll per a casos especials, en què només està afectat un compartiment del genoll: les pròtesis unicompartimentals.

Pròtesi d’espatlla Consisteix a substituir l’articulació de l’espatlla per un implant. Es poden substituir les dues superfícies de l’articulació (pròtesi total) o només la de l’húmer (hemipròtesi). Hi ha opcions de pròtesi de recobriment que respecten més l’os del pacient, i models especials per a l’artropatia secundària a la patologia del manegot dels rotadors, o per al tractament de fractures: les pròtesis invertides. La causa no traumàtica més comuna és l’atrosi glenohumeral (artrosi de l’espatlla), que apareix quan hi ha desgast de l’articulació, tant d’origen degeneratiu (edat) o a causa d’un traumatisme. Característicament, el pacient fa referència a dolor a la mobilització, tant de manera activa com passiva, a la qual s’afegeix una pèrdua de la funció de l’espatlla. Les opcions de tractament van dirigides a reduir el dolor que presenten aquests pacients. Quan el tractament del dolor no es pot tractar de manera conservadora (no quirúrgica), l’única opció és la implantació d’una pròtesi. Segons les característiques de la lesió que presenti l’espatlla, el vostre traumatòleg escollirà la pròtesi que millor s’adapti al vostre problema.

Pròtesi de colze Consisteix a substituir l’articulació del colze per un implant. Les indicacions més freqüents són les malalties sistèmiques inflamatòries, les seqüeles de traumatismes i l’artrosi de colze. També hi ha pròtesis parcials, o pròtesis de cap de radi per a fractures. Artrosi de colze L’artrosi de colze pot aparèixer després d’un traumatisme o de causa degenerativa. La pèrdua de la funció normal del colze es reflecteix en una disminució del balanç articular. En el colze és especialment important aconseguir una bona funció sobretot en flexió, ja que la limitació en aquest moviment impedeix utilitzar la mà per a activitats de la vida diària, com ara menjar, rentar-se la cara, pentinar-se, etcètera. El procés degeneratiu del colze segueix un curs evolutiu. Segons la fase de degeneració articular en què us trobeu, el vostre especialista en cirurgia de colze us indicarà quin és el moment de dur a terme la intervenció i quina opció quirúrgica és més adequada per al vostre cas.

UNITAT DE PATOLOGIA SÈPTICA I RECONSTRUCTIVA DE L’APARELL LOCOMOTOR La Unitat Funcional de Patologia Sèptica del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (trau+) de l’Hospital Quirón Vallès s’ha format com una de les unitats de referència comarcals en el tractament de les infeccions osteoarticulars. Aquesta unitat té la capacitat d’assumir el tractament de malalts afectats per infeccions osteoarticulars que procedeixen no només de la seva àrea d’influència, sinó també d’altres àmbits territorials que no disposin de cap altre centre referent, per garantir l’equitat en l’accés a una atenció sanitària de qualitat. Les infeccions osteoarticulars resistents fa uns quants anys que representen un problema emergent. El motiu d’això és que l’augment de l’esperança de vida provoca un increment de les malalties que causen infeccions osteoarticulars primàries i derivades de la cirurgia osteoarticular i protèsica. Un problema greu que presenten aquestes infeccions és la seva capacitat de cronificació, amb la qual cosa poden convertir-se en una patologia altament incapacitant per a la persona. L’Hospital Quirón Vallès es considera un hospital de referència a la zona en aquest àmbit. Des del principi, les persones malaltes amb infecció osteoarticular han estat ateses en una unitat específica. La Unitat Funcional de Sèptics actual és una...

Columna vertebral El tractament de les afeccions de la columna vertebral ha evolucionat molt en els últims anys. TRAU+ té una llarga experiència en el tractament quirúrgic, tant amb tècniques mínimament invasives com convencionals, amb els sistemes més consistents i, alhora, més innovadors. La nostra participació directa en l’àmbit de formació, investigació i docència a escala internacional fa que siguem pioners en el desenvolupament i l'execució de moltes tècniques i tractaments relatius a la patologia de la columna vertebral. Lamentablement, sovint cal realitzar revisions quirúrgiques de la columna vertebral, perquè presenten un deteriorament progressiu o perquè la tècnica prèvia ha resultat ser ineficaç. Trau[+] té una llarga experiència en aquest camp i és un referent en la solució d’aquest tipus de problemes.

Cirurgia tumoral (oncològica) - Unitat de Tumors La Unitat de Tumors de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia està especialitzada en el tractament multidisciplinari de pacients amb tumors benignes de l'aparell locomotor. Som una unitat amb una àmplia experiència tant en el maneig de sarcomes de parts toves com de sarcomes ossis. Som experts en la resecció tumoral preservant les extremitats, i realitzem reconstruccions òssies i articulars amb pròtesis i trasplantaments ossis. La unitat té com a objectiu fonamental curar els pacients amb càncer i ajudar-los a reincorporar-se a la vida funcional i productiva. Sempre dins d’un marc d’intenció curativa, ens esforcem per entendre l’activitat de cada pacient i intentem que assoleixi els seus objectius individuals i que mantingui l’esperança per al futur. La nostra unitat atén tots aquells pacients amb tumors benignes o malignes de l’aparell locomotor, com ara: Sarcomes de parts toves Osteosarcoma Sarcoma d’Ewing Condrosarcoma Metàstasis òssies Els pacients amb metàstasis òssies, a més de rebre un tractament mèdic òptim, poden beneficiar-se de les tres últimes innovacions en el tractament percutani de les lesions. Mitjançant l’ablació percutània amb microones, aconseguim aturar la progressió de la lesió, el control del dolor, i evitem la possibilitat de fractura. En casos concrets,...

CIRURGIA DE SUBSTITUCIÓ ARTICULAR - ARTROSI - CIRURGIA DE REVISIÓ PROTÈTICA - RECANVI La cirurgia de substitució articular o protètica està avalada per l’evidència científica corresponent, i representa un avenç i un gran benefici per als pacients amb afectació articular degenerativa. Actualment, es pot afirmar que cada minut s’implanta una pròtesi articular en el món. A TRAU+, aquest tipus d’intervencions les duen a terme cirurgians amb experiència demostrada que permet assegurar precisió i oferir els procediments i tècniques més actuals, personalitzades per a cada pacient. La revisió o el recanvi de pròtesis, tant si és per posició inadequada, com per inestabilitat, desgast o infecció, necessiten per igual experiència i metodologia per obtenir resultats satisfactoris. L’equip de TRAU+ està reconegut internacionalment i forma part d’un grup d’investigació europeu de pròtesis de recanvi.

Cirurgia artroscòpica La cirurgia artroscòpica permet actuar en la majoria d’articulacions sense grans incisions i solucionar problemes del menisc, lligamentosos, tendinosos, articulars, etc. Un cop més, la formació del grup permet una oferta àmplia i de qualitat.

Cirurgia de peu i turmell La cirurgia de peu i turmell presenta actualment tècniques innovadores. Els especialistes de TRAU+ responsables d’aquesta àrea estan formats i capacitats per realitzar les tècniques convencionals i les més actuals: percutànies o endoscòpiques. La correcció de les deformitats del peu i del retropeu requereix una elecció i indicació precisa de cada tècnica de manera individualitzada per obtenir resultats òptims.

Cirurgia de revisió de pròtesi De vegades, una pròtesi de qualsevol articulació pot necessitar un recanvi, i en aquest cas és fonamental conèixer la causa per la qual la pròtesi no funciona bé. La cirurgia de revisió és més complexa que la cirurgia primària i requereix un equip expert. Si requeriu tractament quirúrgic, es posarà al vostre abast tota la tecnologia i capacitat d’innovació. Fem una valoració completa de totes les opcions terapèutiques per oferir el tractament més adequat.

Traumatismos de Articulaciones Contusión articular Es el traumatismo por impacto directo que sufre una articulación. Según la posición de ésta en el momento del traumatismo y de su magnitud, la contusión será de mayor o menor gravedad, pudiendo producirse incluso una fractura articular. Esguince Se trata de una lesión articular que afecta a los ligamentos y a la cápsula y que se produce por un movimiento forzado indirecto, sin que las superficies articulares pierdan su contacto de modo permanente. El esguince es el traumatismo más frecuente en el ser humano y puede afectar a diversas articulaciones (codo, muñeca, dedos, rodilla, tobillo,…) Es una lesión propia del adulto joven, que afecta a hombres y a mujeres, y que está muy relacionado con la actividad deportiva. El tratamiento varía según la gravedad de la lesión. En los casos más leves, sin rotura completa de los ligamentos se recomienda inmovilización seguida de fisioterapia. Sin embargo, en los casos más graves con rotura de los ligamentos extraarticulares o intraarticulares (por ejemplo ligamentos cruzados anterior y posterior de la rodilla), puede estar indicada la reparación quirúrgica. Luxación Son traumatismos producidos por un mecanismo indirecto y caracterizados por la lesión capsuloligamentosa en la que los extremos...

Intervenciones con cirujanos con experiencia internacional, lo que nos permite asegurar precisión y ofrecer los procedimientos y técnicas más actuales, personalizadas para cada paciente.

Posarem al seu abast tota la tecnologia i capacitat d'innovació. Realitzem una valoració completa de totes les opcions terapèutiques per oferir el tractament més adequat.

Som un dels grups pioners en la utilització de tècniques alternatives com pot ser la tècnica regenerativa o la tècnica neural entre d'altres.

Definida com una lesió o malaltia que planteja una amenaça immediata per a la vida d'una persona i l'assistència no pot ser demorada.

Molt freqüents, especialment en l'esport. Les contusions i distensions musculars representen el 90% de totes les lesions produïdes durant l'exercici.

En lesions traumàtiques, la resposta ràpida i eficient és molt important en el resultat final, tant de les lesions agudes com en el seu seguiment, o en el tractament de les seves possibles seqüeles.

Qualsevol problema que condicioni l'aparició de molèsties o dolor en utilitzar la mà i el colze pot comportar importants dificultats per realitzar moltes de les activitats diàries.

Accés a Naeko

  EMERGÈNCIES EN TRAUMATOLOGIA Les fractures, generalment, van acompanyades d'altres lesions en les parts toves circumdants, considerades complicacions, però en el sentit estricte de la paraula solem reservar el terme complicació per a certes condicions que són prou greus com per requerir tractament immediat, urgent, i afectar seriosament el pronòstic de la lesió. En alguns casos, la complicació pot tenir més importància que la fractura en si, i afectarà el tractament i pronòstic de la lesió. A més, poden existir altres fractures (polifracturat) o lesions en altres òrgans i regions del cos (politraumatitzat). Ampul·les de fractura Una ampul·la pot complicar les fractures de manera severa o moderada, especialment a l'avantbraç, el canell, la cama i el turmell. Aquesta lesió es produeix com a resultat de l'edema, i sempre va associada amb una circulació defectuosa. Clínicament, es pot detectar molt aviat, 12 hores després de la fractura, o tan tard com 2 setmanes després del trauma inicial. En algunes fractures greus, especialment al voltant del colze i el turmell, l'augment del volum pot ser tan gran com per dificultar la circulació i constituir un factor dominant en la lesió. Això pot ocasionar la formació de grans flictenes en la pell, que...

Fractures de clavícula En el nounat, la fractura obstètrica més freqüent és la de clavícula. Es produeix sobretot en parts de nens amb molt de pes i en els quals es requereix l’ús del fòrceps. Aquestes fractures consoliden amb una gran rapidesa, en 10-12 dies, ja que tenen un gran call, i posteriorment es remodelen fins al punt que amb el temps formaran una clavícula totalment normal. El tractament consisteix a evitar de la millor manera possible el dolor. Només cal immobilitzar el membre del costat afectat subjectant la màniga de la camisa a la camisa. Si sostenim el nen amb cura permet poder-lo banyar, cosa que no és possible amb un Velpeau (fig. 1). Figura 1. Fractura de clavícula Com a premissa, en el nen el tractament quirúrgic de les fractures de clavícula és excepcional. Per a menors de 6 anys, la immobilització amb embenat de Velpeau és suficient, encara que es desplaci. En més grans de 6 anys la reducció és necessària si hi ha molt desplaçament o superposició, i el mètode més utilitzat és l'embenat de vuit. Fractures a l’húmer Les fractures de l’extremitat proximal són metafisials i més freqüents que la epifisiòlisi. E. Guaza les classifica...

Fractures de maluc i pelvis Són relativament estranyes en nens i generalment estan associades a traumatismes d’alta energia (caigudes violentes o accidents de trànsit). La severitat de les fractures pèlviques està en relació amb les lesions viscerals associades i la potencial inestabilitat hemodinàmica a causa d’un sagnat significatiu en una àrea de grans vasos. Des del punt de vista ortopèdic convé determinar, normalment amb un estudi de tomografia computada, la inestabilitat de l’anella pèlvica i tractar la fractura quirúrgicament mitjançant la reducció i la fixació interna o amb l’ús d’un fixador extern adaptat a l’anatomia pèlvica. Encara que no correspon específicament a la patologia traumàtica, és obligat descartar en l’adolescent un despreniment epifisial o epifisiòlisi del cap femoral, sovint precedit d’un traumatisme lleu, però més sovint sense aquest antecedent. És una condició de diagnòstic urgent i tractament quirúrgic en tots els casos. La relativa raresa d’aquesta patologia i la clínica evasiva que presenta (molt sovint, amb dolor referit al genoll i la cuixa) fan que aquest diagnòstic s’endarrereixi i l’evolució natural de la lesió acabi comprometent definitivament la funció articular. Per tant, sempre cal recordar la necessitat d'explorar la mobilitat del maluc en qualsevol adolescent que es presenti amb dolor...

Fractura de clavícula Les fractures de clavícula solen produir-se en pacients joves a causa d’activitats esportives o accidents de trànsit. També es pot presentar en nens, en lactants, i en nounats a causa de maniobres obstètriques. El tractament més comú és el tractament conservador o no quirúrgic, generalment mitjançant un cabestrell o un altre sistema d’immobilització. El vostre traumatòleg us informarà en cas que calgui fer una intervenció en la vostra fractura de clavícula, que es realitzaria reduint la fractura i col·locant una placa amb cargols que n’asseguri la reducció fins que es consolidi. A través de controls clinicoradiològics, el vostre traumatòleg podrà veure la fractura i informar-vos de com evoluciona fins que finalment es curi. Fractura del colze Les fractures de colze solen ser molt complexes, per això cal un gran coneixement en el maneig d’aquestes lesions, tant en infants com en adults. Fractura de colze en infants Les fractures de colze en infants (fractures supracondílies) poden tractar-se de manera conservadora (sense operar) sempre que no estiguin desplaçades, i s’optarà per l’opció quirúrgica en aquelles que estiguin desplaçades. El traumatòleg de guàrdia us informarà del tipus de fractura i del tractament més indicat. Quan es fa una intervenció, normalment...

Fractura de maluc En la majoria de casos, es tracta de pacients d’edat avançada. En aquests casos, el tractament adequat és el quirúrgic, ja sigui estabilitzant la fractura mitjançant claus o plaques i cargols, o substituint la part afectada del fèmur per una pròtesi. La fractura de maluc s’ha d’operar com abans millor una vegada s’hagi estabilitzat el pacient mèdicament i ja no existeixin riscos secundaris deguts a tractaments mèdics. Fractures (extens) Una fractura es defineix com el trencament d’un os degut a un traumatisme o força externa que sobrepassa la seva capacitat de resistència. La intensitat del traumatisme pot provocar la fractura d’un sol cop (caigudes, accidents de circulació, accidents esportius...) o a causa de la repetició del traumatisme quan aquest és de baixa energia (fractura per estrès). En altres ocasions, la fractura pot produir-se per traumatismes banals per la fragilitat intrínseca de l’os (fractures patològiques). Fractura bifocal de tíbia El tractament de les fractures es basa en dos procediments: (1) no operatoris o conservadors, mitjançant els quals es duen a terme maniobres externes per acomodar els desplaçaments ossis, i llavors s’apliquen aparells externs immobilitzadors com els motlles de guix, fèrules, embenats, o simplement repòs, i (2) tractaments quirúrgics,...

Artrosi L’artrosi és una malaltia que pot afectar qualsevol articulació del cos. A la mà, la seva localització més freqüent és a la base del dit polze (rizartrosi), tot i que també és molt habitual en les articulacions interfalàngiques distals. El tractament quirúrgic pot estar indicat quan no s’aconsegueix un bon control del dolor amb altres opcions terapèutiques o quan deriva d’una afectació funcional important. Artrosis de codo L’artrosi de colze pot aparèixer després d’un traumatisme o de causa degenerativa. La pèrdua de la funció normal del colze es reflecteix en una disminució del balanç articular. En el colze és especialment important aconseguir una bona funció sobretot en flexió, ja que la limitació en aquest moviment impedeix utilitzar la mà per a activitats de la vida diària, com ara menjar, rentar-se la cara, pentinar-se, etcètera. El procés degeneratiu del colze segueix un curs evolutiu. Segons la fase de degeneració articular en què us trobeu, el vostre especialista en cirurgia de colze us indicarà quin és el moment de dur a terme la intervenció i quina opció quirúrgica és més adequada per al vostre cas. De vegades, una pròtesi de qualsevol articulació pot necessitar un recanvi, i en aquest cas és...

Artritis L’artritis és un procés inflamatori d’una o més articulacions que generalment requereix la realització d’un estudi complet per obtenir un diagnòstic precís i adoptar un tractament adequat. Per aquest motiu, de vegades cal la col·laboració d’altres especialitats, com la reumatologia. La localització més habitual d’aquests processos en l’extremitat superior són les articulacions interfalàngiques dels dits.

Fractures La fractura més freqüent de l’extremitat superior és la de la part distal del radi en l’articulació del canell. Es tracta d’una fractura que pot alterar la integritat de l’articulació i que, cada cop més, es tendeix a tractar de manera quirúrgica. L’objectiu del tractament consisteix a recuperar i consolidar la forma del radi amb la finalitat de recuperar la màxima funcionalitat. En els casos en què el cartílag articular està afectat pel traç de la fractura, pot ser necessari utilitzar la tècnica artroscòpica afegida a la cirurgia convencional. Altres fractures prevalents de la mà són la de l’os escafoide, la del cinquè metacarpià i les de les falanges distals. Segons el patró de cada una d’aquestes fractures, cal valorar el tipus de tractament més adequat. És imprescindible fer un seguiment proper dels pacients durant les primeres quatre setmanes per controlar possibles desplaçaments.

Teràpia neural La teràpia neural és el tractament del sistema nerviós, especialment el sistema vegetatiu. Totes les parts del nostre cos i el nostre ésser estan relacionades entre si, ja que la ment, els òrgans i els teixits estan connectats a una mateixa xarxa nerviosa. El sistema nerviós vegetatiu regula les funcions d’òrgans i teixits, integrant-los en aquest tot i mantenint-los en el màxim equilibri possible. Forma part de tots els circuits reguladors de l’organisme (humorals, hormonals, neurals i cel·lulars), ja que intercanvia mediadors d’informació amb tots ells (neurotransmissors, neuropèptids, interleucines, neurohormones, citoquines), per la qual cosa podríem dir que tots aquests sistemes de regulació interconnectats són, en si mateixos, un de sol. Es troba present de manera majoritària en la pell, i per les seves múltiples connexions i les seves fibres i ganglis propis, regula i pren part en totes les funcions de l’organisme. Qualsevol irritació sobre aquesta xarxa nerviosa (cicatrius, infeccions, intervencions quirúrgiques, estrès emocional...) pot alterar el sistema neurovegetatiu i provocar l’aparició de símptomes diversos en qualsevol zona del cos. La teràpia neural pretén neutralitzar aquestes irritacions mitjançant injeccions en diferents punts segons la història clínica de cada persona. Aquesta neutralització s’aconsegueix aplicant un anestèsic local en...

Fractura de Cadera En la mayoría de casos se trata de pacientes de edad por lo que lo más conveniente es que puedan movilizarse de forma precoz. Para ello el tratamiento quirúrgico es de elección ya sea estabilizando la fractura mediante clavos o placas y tornillos o sustituyendo la parte afectada del fémur por una prótesis. La fractura de cadera se debe operar cuanto antes una vez estabilizado el paciente medicamente y no existan riesgos secundarios a tratamientos médicos.

Pròtesi de maluc Consisteix a substituir l’articulació del maluc per un implant. Hi ha diferents sistemes de fixació de la pròtesi a l’os del pacient i diferents parells de fricció (superfícies en contacte per al moviment). L’elecció de l’implant es fa en funció de cada tipus de pacient, però el que és més important és la col·locació correcta de la pròtesi. Pròtesi cimentada L’implant es fixa a l’os existent amb un material de fixació, un ciment especial (PMMA). Està indicat principalment en els pacients amb una mala qualitat òssia que pugui predir una falta d’integració d’un component no cimentat. A part de la qualitat de l’os, hi ha altres criteris per a la utilització d’aquests implants, segons la formació del cirurgià. Hi ha centres de gran prestigi mundial en què se cimenten la majoria dels implants, independentment de l’edat o de la qualitat òssia del pacient. Pròtesi no cimentada Es basa en un procés de fixació biològica; les pròtesis presenten una superfície porosa que permet que l’os creixi entre els porus i es mantingui l’estabilitat de l’implant. Molts implants tenen un recobriment amb components osteoconductors (hidroxiapatita) per afavorir la integració. Generalment cal un os de bona qualitat, tot i que...

Pròtesi de genoll Consisteix a substituir l’articulació del genoll per un implant o pròtesi. En la majoria dels casos, les pròtesis de genoll estan fixades a l’os del pacient mitjançant ciment (PMMA). Les pròtesis més freqüents són aquelles en què se substitueix el cartílag dels tres compartiments del genoll: fèmur, tíbia i ròtula. Hi ha pròtesis de genoll per a casos especials, en què només està afectat un compartiment del genoll: les pròtesis unicompartimentals.

Pròtesi d’espatlla Consisteix a substituir l’articulació de l’espatlla per un implant. Es poden substituir les dues superfícies de l’articulació (pròtesi total) o només la de l’húmer (hemipròtesi). Hi ha opcions de pròtesi de recobriment que respecten més l’os del pacient, i models especials per a l’artropatia secundària a la patologia del manegot dels rotadors, o per al tractament de fractures: les pròtesis invertides. La causa no traumàtica més comuna és l’atrosi glenohumeral (artrosi de l’espatlla), que apareix quan hi ha desgast de l’articulació, tant d’origen degeneratiu (edat) o a causa d’un traumatisme. Característicament, el pacient fa referència a dolor a la mobilització, tant de manera activa com passiva, a la qual s’afegeix una pèrdua de la funció de l’espatlla. Les opcions de tractament van dirigides a reduir el dolor que presenten aquests pacients. Quan el tractament del dolor no es pot tractar de manera conservadora (no quirúrgica), l’única opció és la implantació d’una pròtesi. Segons les característiques de la lesió que presenti l’espatlla, el vostre traumatòleg escollirà la pròtesi que millor s’adapti al vostre problema.

Pròtesi de colze Consisteix a substituir l’articulació del colze per un implant. Les indicacions més freqüents són les malalties sistèmiques inflamatòries, les seqüeles de traumatismes i l’artrosi de colze. També hi ha pròtesis parcials, o pròtesis de cap de radi per a fractures. Artrosi de colze L’artrosi de colze pot aparèixer després d’un traumatisme o de causa degenerativa. La pèrdua de la funció normal del colze es reflecteix en una disminució del balanç articular. En el colze és especialment important aconseguir una bona funció sobretot en flexió, ja que la limitació en aquest moviment impedeix utilitzar la mà per a activitats de la vida diària, com ara menjar, rentar-se la cara, pentinar-se, etcètera. El procés degeneratiu del colze segueix un curs evolutiu. Segons la fase de degeneració articular en què us trobeu, el vostre especialista en cirurgia de colze us indicarà quin és el moment de dur a terme la intervenció i quina opció quirúrgica és més adequada per al vostre cas.

UNITAT DE PATOLOGIA SÈPTICA I RECONSTRUCTIVA DE L’APARELL LOCOMOTOR La Unitat Funcional de Patologia Sèptica del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (trau+) de l’Hospital Quirón Vallès s’ha format com una de les unitats de referència comarcals en el tractament de les infeccions osteoarticulars. Aquesta unitat té la capacitat d’assumir el tractament de malalts afectats per infeccions osteoarticulars que procedeixen no només de la seva àrea d’influència, sinó també d’altres àmbits territorials que no disposin de cap altre centre referent, per garantir l’equitat en l’accés a una atenció sanitària de qualitat. Les infeccions osteoarticulars resistents fa uns quants anys que representen un problema emergent. El motiu d’això és que l’augment de l’esperança de vida provoca un increment de les malalties que causen infeccions osteoarticulars primàries i derivades de la cirurgia osteoarticular i protèsica. Un problema greu que presenten aquestes infeccions és la seva capacitat de cronificació, amb la qual cosa poden convertir-se en una patologia altament incapacitant per a la persona. L’Hospital Quirón Vallès es considera un hospital de referència a la zona en aquest àmbit. Des del principi, les persones malaltes amb infecció osteoarticular han estat ateses en una unitat específica. La Unitat Funcional de Sèptics actual és una...

Columna vertebral El tractament de les afeccions de la columna vertebral ha evolucionat molt en els últims anys. TRAU+ té una llarga experiència en el tractament quirúrgic, tant amb tècniques mínimament invasives com convencionals, amb els sistemes més consistents i, alhora, més innovadors. La nostra participació directa en l’àmbit de formació, investigació i docència a escala internacional fa que siguem pioners en el desenvolupament i l'execució de moltes tècniques i tractaments relatius a la patologia de la columna vertebral. Lamentablement, sovint cal realitzar revisions quirúrgiques de la columna vertebral, perquè presenten un deteriorament progressiu o perquè la tècnica prèvia ha resultat ser ineficaç. Trau[+] té una llarga experiència en aquest camp i és un referent en la solució d’aquest tipus de problemes.

Cirurgia tumoral (oncològica) - Unitat de Tumors La Unitat de Tumors de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia està especialitzada en el tractament multidisciplinari de pacients amb tumors benignes de l'aparell locomotor. Som una unitat amb una àmplia experiència tant en el maneig de sarcomes de parts toves com de sarcomes ossis. Som experts en la resecció tumoral preservant les extremitats, i realitzem reconstruccions òssies i articulars amb pròtesis i trasplantaments ossis. La unitat té com a objectiu fonamental curar els pacients amb càncer i ajudar-los a reincorporar-se a la vida funcional i productiva. Sempre dins d’un marc d’intenció curativa, ens esforcem per entendre l’activitat de cada pacient i intentem que assoleixi els seus objectius individuals i que mantingui l’esperança per al futur. La nostra unitat atén tots aquells pacients amb tumors benignes o malignes de l’aparell locomotor, com ara: Sarcomes de parts toves Osteosarcoma Sarcoma d’Ewing Condrosarcoma Metàstasis òssies Els pacients amb metàstasis òssies, a més de rebre un tractament mèdic òptim, poden beneficiar-se de les tres últimes innovacions en el tractament percutani de les lesions. Mitjançant l’ablació percutània amb microones, aconseguim aturar la progressió de la lesió, el control del dolor, i evitem la possibilitat de fractura. En casos concrets,...

CIRURGIA DE SUBSTITUCIÓ ARTICULAR - ARTROSI - CIRURGIA DE REVISIÓ PROTÈTICA - RECANVI La cirurgia de substitució articular o protètica està avalada per l’evidència científica corresponent, i representa un avenç i un gran benefici per als pacients amb afectació articular degenerativa. Actualment, es pot afirmar que cada minut s’implanta una pròtesi articular en el món. A TRAU+, aquest tipus d’intervencions les duen a terme cirurgians amb experiència demostrada que permet assegurar precisió i oferir els procediments i tècniques més actuals, personalitzades per a cada pacient. La revisió o el recanvi de pròtesis, tant si és per posició inadequada, com per inestabilitat, desgast o infecció, necessiten per igual experiència i metodologia per obtenir resultats satisfactoris. L’equip de TRAU+ està reconegut internacionalment i forma part d’un grup d’investigació europeu de pròtesis de recanvi.

Cirurgia artroscòpica La cirurgia artroscòpica permet actuar en la majoria d’articulacions sense grans incisions i solucionar problemes del menisc, lligamentosos, tendinosos, articulars, etc. Un cop més, la formació del grup permet una oferta àmplia i de qualitat.

Cirurgia de peu i turmell La cirurgia de peu i turmell presenta actualment tècniques innovadores. Els especialistes de TRAU+ responsables d’aquesta àrea estan formats i capacitats per realitzar les tècniques convencionals i les més actuals: percutànies o endoscòpiques. La correcció de les deformitats del peu i del retropeu requereix una elecció i indicació precisa de cada tècnica de manera individualitzada per obtenir resultats òptims.

Cirurgia de revisió de pròtesi De vegades, una pròtesi de qualsevol articulació pot necessitar un recanvi, i en aquest cas és fonamental conèixer la causa per la qual la pròtesi no funciona bé. La cirurgia de revisió és més complexa que la cirurgia primària i requereix un equip expert. Si requeriu tractament quirúrgic, es posarà al vostre abast tota la tecnologia i capacitat d’innovació. Fem una valoració completa de totes les opcions terapèutiques per oferir el tractament més adequat.

Traumatismos de Articulaciones Contusión articular Es el traumatismo por impacto directo que sufre una articulación. Según la posición de ésta en el momento del traumatismo y de su magnitud, la contusión será de mayor o menor gravedad, pudiendo producirse incluso una fractura articular. Esguince Se trata de una lesión articular que afecta a los ligamentos y a la cápsula y que se produce por un movimiento forzado indirecto, sin que las superficies articulares pierdan su contacto de modo permanente. El esguince es el traumatismo más frecuente en el ser humano y puede afectar a diversas articulaciones (codo, muñeca, dedos, rodilla, tobillo,…) Es una lesión propia del adulto joven, que afecta a hombres y a mujeres, y que está muy relacionado con la actividad deportiva. El tratamiento varía según la gravedad de la lesión. En los casos más leves, sin rotura completa de los ligamentos se recomienda inmovilización seguida de fisioterapia. Sin embargo, en los casos más graves con rotura de los ligamentos extraarticulares o intraarticulares (por ejemplo ligamentos cruzados anterior y posterior de la rodilla), puede estar indicada la reparación quirúrgica. Luxación Son traumatismos producidos por un mecanismo indirecto y caracterizados por la lesión capsuloligamentosa en la que los extremos...

Intervenciones con cirujanos con experiencia internacional, lo que nos permite asegurar precisión y ofrecer los procedimientos y técnicas más actuales, personalizadas para cada paciente.

Posarem al seu abast tota la tecnologia i capacitat d'innovació. Realitzem una valoració completa de totes les opcions terapèutiques per oferir el tractament més adequat.

Som un dels grups pioners en la utilització de tècniques alternatives com pot ser la tècnica regenerativa o la tècnica neural entre d'altres.

Definida com una lesió o malaltia que planteja una amenaça immediata per a la vida d'una persona i l'assistència no pot ser demorada.

Molt freqüents, especialment en l'esport. Les contusions i distensions musculars representen el 90% de totes les lesions produïdes durant l'exercici.

En lesions traumàtiques, la resposta ràpida i eficient és molt important en el resultat final, tant de les lesions agudes com en el seu seguiment, o en el tractament de les seves possibles seqüeles.

Qualsevol problema que condicioni l'aparició de molèsties o dolor en utilitzar la mà i el colze pot comportar importants dificultats per realitzar moltes de les activitats diàries.

Accés a Naeko